Crec que em falta fer més crestes i més aèries. Vui dir crestes fàcils, que no es necessiti corda ni anar equipat.
L'any passat vam anar al pic de Tristaina, i volíem fer un tros de cresta, però havia nevat i vam trobar algunes clapes de neu i gel, així que després de fer el cim i baixant direcció al pic de Costa Rodona, em vaig fer enrere.
Avui, en ple agosts, res de neu.
 | |||
| Des de la cresta, vista del Tristaina i l'Arbella |
Comencem a fer la cresta des del pàrquing d'Arcalis, direcció al pic de Cabanyó. No tenim cap pressa per fer la ruta i anem preparats amb molt de menjar.
Després del pic de Cabanyó fem el pic de Creussans, la punta de Peiraguils, el pic de l'Estany Forcat i el pic de Costa Rodona. Fins aquí el camí és fàcil i intuïtiu. Més que cresta, és una carena, en algun punt si no es vol enfilar ben bé per les roques, hi ha el caminet que passa just per sota. Jo ja porto els guants que m'he comprat per fer la Kima, provo com van, i en tinc sort, ja que m'agafo a totes les pedres que trobo.
Després del pic de Costa Rodona si que crec que és el tram més "difícil"; és una mica més exposat i m'agafo a la roca sí o sí, miro on posar el peu, l'altre peu, la ma, el peu, la ma.... Faig una mica de trampa i el Genís em guia per on desgrimpar, així és fàcil! Al final han passat les hores volant!
Les grimpades de la Kima seran encara més exposades?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada